Petites coses

M’agrada assaborir les petites coses que et dona la vida, sense pensar en el demà, ni amb l’ahir. Cada moment es únic. Si ens posem a analitzar petites costums que tenim ens n’adonarem que fent uns petits canvis, aquell moment que era l’ interludi, o pas previ a fer el que a tu et feia ganes , es pot convertir fins hi tot millor del que tu havies pensat. No vull posar exemples, cada un pot fer el seu propi anàlisi i veure com tinc raó

Pensaments sense sentit aparent

Analitzant la projecció vital d’una vida, podem observar, desenvolupar, entendre els asteroides que ens fan tenir visions dins un marc generós independent i crucial, interpretant les formes cranials, inventant renous, per conèixer el verdader sentiment que notes quan, penses, raciones, contestes, interpretes, menteixes, anel.les, enyores, plores, t’enfades, lluites, rius, et fas mal. Cada una d’ aquestes coses te musica, renou, onomatopelles.

Tot en aquesta vida es pot musicà, fins i tot el pensament d’un animal, la vida es pot escriure amb cançons, des de que naixem fins que morim i escoltant aquella musica, aquella cançó, apreciem com es sentia, que pensava, que anel.lava, si sentia estimació, si era infidel, TOT…

Vos estim a tots igual

Llorenç

Melancolia

Vares néixer enmig del mar
Allunyada d’altres móns
Tothom qui a tu arribà sempre hi va voler tornar
Balls de moros i romans i de balls tradicionals
Platges, boscos i turons Mallorca em van batiar.

Jo a tu t’entrec el meu cor, tu que sempre m’has cuidat
Per això ta vull cantar, amb gran goig i sense por
Terra d’arbres i de sol i de tot el que has donat
Ta jur que et protegirem, encara que estiguem sols

I així els dies van passant, no és raó per avorrir-se, no
Si tu estàs amb mi, a sa nostra illa
No voldria perdre’t mai, sabem que no estàs en venda, no
Ningú et comprarà, ets sa nostra illa

Ara ja t’han condemnat, amb doblers fent construccions
Cercarem la llibertat, sempre amb les nostres cançons
Alçarem les nostres mans, plenes d’armes i il•lusions
Fent l’amor i fent cançons, tu ets Mallorca i t’estimam

I així els dies van passant, no és raó per avorrir-se, no
Si tu estàs amb mi, a sa nostra illa
No voldria perdre’t mai, sabem que no estàs en venda, no
Ningú et comprarà, ets sa nostra illa

-------------------------------------------------------------------
Una cançó que sempre portaré dintre el meu cor, feta pel meu grup: Somnis.

Dispersitat Virtual

La dispersitat d’un mon, llunya, informàtic i fred. De tan aprop que ho tenim tot no ens n’adonem de lo lluny que esta, un simple click i xerres amb algú que esta a s’altra punta de mon, increíble cert i ben de veres. Si jo hagués escrit alguna cosa així fa uns 12 anys m’haguessin dit tu estàs sonat això no pot esser, ets un loco virtual. Hem posa la pell de gallina pensar que per culpa d’això molta gent perd el contacte amb el mon real, que no ho hem d’oblidar es el nostre mon. El mon de les cervessetes assegut en aquella terrassa acompanyat d’aquella persona o persones que et fan tan riure i t’ho passes tan be.

De fa un temps a ara he intentat ser una persona menys tecnològica, mes humana, mes conformista, intent parlar de tu a tu no de emoticono a emoticono. Es una tonteria però el simple fet de un dilluns en ves de ofegar-te per Internet sortir a passejar per aquella ciutat que vius desde fa molt de temps i encara no t’has dignat a recórrer els seus carrers i posar-me a llegir un llibre mentres sents la gent passar al teu costat, dir deu amb un somriure a una persona que no coneixes i et contesti amb un somriure, son unes sensacions fascinants que a davant l’ordinador no pots sentir de cap de les maneres.

Necessito que el mon descansi que pari d’inventar nous aparells que a l’hora de la veritat en ves de fer-te la vida mes fàcil te la fan mes difícil, no necessito invents que m’ajudin a fer les coses sol; necessito aparells que m’obliguin a demanar ajudar i poder comunicar-me amb el mon real.

Potser d’aquí un any aquest text estarà antiquat, caducat i desfasat, però lo que jo vos puc assegurar es que jo m’agrada estar així, tenir la sensació de que el temps passa a poc a poc, poder sortir a fora i observa com es va fent fosc lentament , mentres et menges un gelat i penses amb l’excursió que faràs demà.

Zurych

Que arribi s'estiu!!!

Fellini

Nom: Fellini
Localització: Bernat de Santa Eugènia, 30 07320 Santa maria del camí (MALLORCA)
Preu: 15-20€
Telèfon: 971 620 976
Restaurant de cuina italiana, especialitzat amb pasta i pizza, encara que també tenen carn i peix, per si a algu no li agrada. Les pizzes estan elaborades de forma artesanal i tenen una mida considerable. La pasta al dente, com toca ser, amb una gran varietat de salses i pastes. El servei correcte, i el preu bastant barat, el preu mitja de les pizzes es de 8 euros. I una cosa molt important, moltes classes de vi: italians, espanyols i mallorquins. Van a partir de 9 euros fins a 36, es a dir que tens per triar.
Un apunt important es que entre setmana hi ha menú per 9 euros.
En conclusió, si vols menjar, menjar italià a bon preui amb un servei correcte ves a fellini a Santa maria.